Esta semana, El Perelló ha sido un plató de rodaje. Desde Madrid, vino el equipo que está rodando un corto documental sobre la labor que, durante la Guerra Civil, hicieron los profesores Ángel Llorca y Justa Freire.Ellos estuvieron al frente de un grupo de niños refugiados procedentes de Madrid. La labor que llevaron a cabo, tanto educativa como psicológica, fue muy importante y de una forma u otra, El Perelló fue parte fundamental de la misma.
Los niños que han participado: Dani, Marta, Lucía, Marina, Aurora, Blanca, Miquel, Manuel, Jordi y Francesc
El corto que se ha rodado trata de reflejarlo. Ha sido un hecho muy emocionante ya que los niños que han intervenido en ella han revivido un episodio de la Historia perellonera.
Hace unos meses, escribí para el periódico local "Sueca" un artículo sobre Ángel Llorca que ahora pongo aquí.
“ Comunidades Familiares de Educación” ( El Perelló 1937-1939)
“Las Comunidades Familiares de Educación nacieron en El Perelló (Valencia) el día 27 de enero de 1937… Aspiraban al nacer, y siguen aspirando hoy, a realizar una obra de educación total en familia y en grupos de familias que formen una calle en un pueblo y en muchos pueblos y un pueblo en las proximidades de otro pueblo y en muchos pueblos” ( Llorca, Ángel: “ Comunidades Familiares de Educación. El Perelló - Valencia-, junio 1938).
Un dels períodes més interessants de la recent història d’El Perelló és el que correspon a la Guerra Civil. Malgrat el dramatisme que va suposar sofrir un conflicte bèl•lic, la localitat va viure un moment molt important que li donà la seva posició de retaguardia al convertir-se en un centre d'acollida de refugiats. Entre 1937 i 1939, El Perelló va acollir a més de 1.400 persones destacant un grup de 200 xiquets i xiquetes amb edats compreses entre els 4 i els 14 anys procedents de Madrid- concretament del col•legi Cervantes- que formaven part de la colònia que es va instal•lar en les principals cases de l'antic carrer Rússia ( hui Sant Pasqual) i que van estar a El Perelló des del 21 de gener de 1937 fins al 1 de març de 1939.
Al capdavant de la colònia instal•lada en El Perelló, es trobava el profesor Ángel Llorca ajudat per Justa Freire. Aquest home, va ser un presitigiós mestre i renovador de l’educació durant el primer terç del segle XX. Abans de la Guerra va ser director del “ Grupo Escolar Cervantes “ de Madrid. Estava molt influït per l’ideari de la Institución Libre de Enseñanza i pel moviment renovador internacional de l’ Escola Nova que començava a introduir-se en l’Espanya de la IIª República. Totes les seues idees educatives les va posar en pràctica en la colònia que va crear al Perelló i a la qual anomenà “ Comunidades familiares de educación” .
Aquestes comptaren amb el suport econòmic de gent tan important com Dolores Ibárruri “La Pasionaria”, Madame Brachet (que era una filàntropa belga) o el Social Workers Comitee Aids Spanish Democracy amb seu a Nova York que, a principis del any 1938, va celebrar una festa dedicada a recaptar fons destinats a la colònia perellonera, també destaca la contribución del periòdic The Nation New York amb 1.402,00 pessetes . Al mateix temps, van rebre també la visita d'importants personalitats tant polítiques com de l'àmbit de la cultura republicana com és el cas del germà del filòsof Ortega i Gasset, Eduardo; l'alcalde de Madrid, Redondo, el realitzador de cinema José Val del Omar que va rodar un documental sobre la mateixa ; la diputada Margarita Nelkel que va visitar la colònia perellonera en nombroses ocasions sent acompanyada en una d’elles per dues diputades angleses o membres del Comité d’Ajuda a l’Infància Espanyola dels Estats Units. Visites que no són més que un reflex de la importància que tenia la colònia d’ El Perelló.
Per al professor Llorca, les Comunidades eren considerades al mateix temps escola i família. Ell era molt conscient del dany, especialment psicològic, que havien patit aquestos xiquets en els bombardejos de Madrid així que va procurar que la seua estáncia a El Perelló fora lo més grata possible sense oblidar donar-los una educació basada en la llibertat i en el seu desenvolupament com a persones, al temps que volia destacar el paper dels mestres en la formació dels mateixos com a persones. Això sí, respectant escrupolosament els horaris establerts, cadascun dels xiquets i xiquetes albergats en la colònia tenia assignada una tasca domèstica que havia de realitzar a part de les classes que tenien. Una educació, o millor un sistema educatiu, que distava moltíssim del que rebien en aquests moments els xiquets i xiquetes perelloners. Front a una escola prou bàsica, els alumnes de la colònia comptaven amb un pla educatiu molt complet que no oblidava l'oci, activitats en les quals participaven de vegades la gent d’ El Perelló. En la seu central de les Comunidades (que és la casa que està al costat del primer casino) disposaven d'un gramòfon, ràdio, cinema i biblioteca, tot això donat pel Ministeri d'Instrucció Pública, el Servei d'Auxiliars Mecànics de l'Ensenyament i les Misiones Pedagógicas.
Al mateix temps, Ángel Llorca va utilitzar amb ells la teràpia del dibuix. Gran part dels quals es troben en la Biblioteca Nacional i formaren part de l'Exposició celebrada en l’any 2007 anomenada " Y a pesar de todo, dibujan ", uns altres dibuixos estan en Biblioteques nord-americanes. Tot amb un objectiu: es pretenia mitigar, en la major mesura, el colp que havien patit amb la Guerra. No volia que els xiquets es sentiren estranys sinó en família. Per a Don Ángel, cadascuna de les cases que formaven part d'aquestes Comunidades Familiares tractava de ser una llar familiar on el xiquet se sentira el més a gust i segur possible.
La tasca pedagògica que es va dur a terme en la colònia perellonera va ser importantísima convertint-se en un model a seguir no només per a la resta de les colònies de xiquets refugiats que hi havia en altres zones de València, per exemple, a El Perelló acudiren 200 educadors de altres centres per a informar-se com treballaven allí i alguns dels mestres, com Justa Freire, que estaven al capdavant de la perellonera anaven a les altres colònies a ensenyar i difondre el seu mètode. Aquesta experiència educativa tingué també ressó internacional.
El model desenvolupat en la localitat perellonera va ser adoptat per països com Gran Bretanya que ho va posar en pràctica durant la 2ª Guerra Mundial sent açò una prova de la magnitud i importància que va tenir el treball dut a terme per Ángel Llorca i Justa Freire; donant a conèixer, d'alguna forma o altra, el nom d’El Perelló. Llegint l'assaig que Ángel Llorca va escriure en terra perellonera es pot descobrir en cadascuna de les seues paraules un immens agraïment a la mateixa, a l'acollida que li van dispensar tant a ell com als xiquets, molts dels quals mai van oblidar aquests anys viscuts al costat dela mar, lluny de les bombes. Per tant, no estaria de més que fóra reconegut tant la seua feina com la seua persona.
Ysabel Meseguer Serrano
Historiadora i bibliotecaria
No hay comentarios:
Publicar un comentario