Septiembre de Vicent Molina Maset. Publicado en "Flors de Marche"

Aquí os pongo otra de las poesías incluidas en el "Calendari Suecà" que escribió Vicent Molina en la década de los años 20 del siglo pasado. Toda un crónica social sobre Sueca, sus gentes y costrumbres.


SEPTEMBRE

Ya l'arros dobla la espiga,
y els oncles van arribant
de Albasete y la Marina
y tots se están preparant
pera arreplegar l'arròs
qu'es la collita mes gran.

Sis o set mil, solen vindren
y como cases no ni han
pera dormir, oer ahon vaches
t'en trobes alguns roncant.

En quinse dies acaben
en toto el arròs que hià
y despues tornen al poble
en el sarró ben ferrat,
pues sols menchen arròs sec
y meló per a dinar.

Les festes y la cullita
sempre se venen buscant
pues el dia de la Verge
es el fort de la segà,
que obliga a tots els veins
dormir en la cama en alt
si volen vore els festechos
qu' el Achumtament eñs fà.

Y cuidao que hihan cóses
dignísimes de admirar
com la fira, el Pabelló
(Tómbola del Hospital)
serenates, tios vivos,
y globos de cuant en cuant.

Solen haber ball dels Nanos,
dels Locos y dels Chagants,
de les vetes y la Espasa
y dels tipics Tornechants,
que van vestits com els Indios,
y en la vareta en les mans,
que cuant ballen la refillen
tant alt com el campanar;
y la grasia es empomarla
si no, es un mal tornechant.

Despues hian traques, castells,
cabalgata, chocs florals,
carreres de bisicletes,
verbenes, tetretes, balls,
y una menchà pera els pobres
qu' es lo mès asertat,
perque mentres uns disfruten
no han de patir atres fam.

Hihan novenes y sermóns
en campanetes prou grans
perque ve el Pare Calpena
a estes festes fa molts añs.

Pa postres la festa grosa,
la prossesó mes brillant
qu'en Sueca es coneix,
ahon van tots els capellans,
les cofradies, els fiels
y les músiques tocant.

Lo qu'es la Verge d' Sales
hiha qu'deixarla a un costat:
Podran haberne igualetes
pero millors ni nihan.

Ella cuida dels arrossos
en compañia dels Sans,
pa que entre en be la Collita
y siguen tots bons Cristians.

Com es una Verche esta
que la encontraren llaurant,
va en la profesó en dos mules
y en la rella d'un forcat,
que sempre porta el Mantil
el parent mes acostat
del que es trobà la Imache
ya fa una tirera d'añs.

Formant la Cort, van chiquetes
de llauradores: Cantant
mil clases de villansicos
fets esprofès pera 'l cas,
que pareix un coret d'anchels
que del sel hacha abaixat.

Y entre molts atres misteris
difisils de descifrar...
se ensenen llums de vengals,
tiren inséns y entre els cants...
huan sorda tot una traca
que desparen pa final
cuan la Verche en el Convent
entra entre vitors y cants

Más o menos, las fiestas de Sueca se mantienen tal como las ha descrito este poeta. Como podéis ver toda una auténtica crónica social suecana.